Va escriure sobre temes de la dona (quasi sempre en castellà fins al 1968 que comença a publicar en català). El seu tarannà però era molt diferent del que ens faria pensar en una sortida fàcil a la economia familiar.

Rés més lluny, sols cal llegir bé el que escriu i descobriu una dona lluitadora pel món de les dones, realista del moment en què vivia i avançada a moltes "feministes" posteriors. Com a mostra un text publicat al 1947 a la revista "Antologia dels fets, les idees i els homes d'occident", nº 5 que editava la Biblioteca de Catalunya (Font: Biblioteca de Catalunya).

El títol parla molt clar del que pretenia : "Gimnàsia cerebral femenina".

Tot i firmar amb el seu pseudònim, el va emprar en català ( "Mª Lluïsa" i no "Mª Luisa"). Potser són detalls que avui ens semblen sense importància però, en el seu moment (1947), era important mantenir el criteri (més endavant parlarem del tema dels pseudònims en època franquista). Aixó també va procurar molts maldecaps (deixem-ho així) que van haver de patir durant molts i molts anys.