Baldomero Lostau i Prats Barcelona 1846-1896
Republicà federal. Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada. Exiliat després a Ais de Provença, s’adherí a la Primera Internacional. Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional i la qüestió dels refugiats de la “Commune de París”
Destaca el seu discurs, en el qual contraposava l’egoisme de les empreses capitalistes a l’esperit solidari de les societats obreres, no pogué evitar que la Internacional fos declarada fora de la llei. Formà part del Consell Federal de l’AIT. Novament a la Diputació de Barcelona (1872-1873) tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5 i 7 de març de 1873.
La nit del 8 de març d’aquell any, la Diputació de Barcelona li atorgà poders per proclamar l’Estat català. Lostau formà un govern provisional que convocaria eleccions per a les Corts catalanes, però davant les gestions de Pi i Margall (cap del govern i de la República, que finalment va cedir el poder a Salmeron) i després de molt discutir --per mitjà del telègraf-- es va decidir ajornar aquell intent que ja mai es feria realitat. Pi i Margall va reconèixer més tard que va ser una derrota “telegràfica".
De fet, Lostau i les seves milícies armades havien arribat a controlar tots els centres neuràlgics de Barcelona. Lluità contra els carlins; pel novembre del 1873 s’oposà a la dissolució dels Guies de la Diputació, i hagué de tornar a exiliar-se. Continuà dins el partit federal de Pi i Margall i fou diputat a les corts per Vilafranca el 1893 i el 1896.
Baldomero Lostau Pratsv3.pdf
Documento Adobe Acrobat [272.5 KB]
166873-221218-1-PB.pdf
Documento Adobe Acrobat [249.5 KB]
Compartir
Versión para imprimir 