A part de les edicions lligades a la poesia, Josep Pedreira va editar molts altres llibres molt sovint lligats a temes de teatre, pintura o escultura. Aquí en teniu uns quants.



“Enciclopedia de la simpatia

 (1956) de Noel Clarasó. Tercera edició abril, 1956. Editorial De Gassó, Hnos. Amb un anagrama “Óssa Menor,1957” i il·lustracions de Miquel Ripoll.



Enciclopedia del humor y de la risa”, (1959) de Noel Clarasó, Segona edició, 1959. Enciclopedias De Gasso. Amb un anagrama “Óssa Menor,1959” i il·lustracions de Estorch.

Hi ha una primera edició del 1956 tenint com a editor Óssa Menor

Noel Clarasó: “La clau: Comèdia, dos actes partits tots dos”  Sèrie Catalunya teatral 1960

“Biografías de la Isla de Plata” J.Janés 1953….



L’home de la bossa”,

(1960), de Joan Lluís (Novel·la d’antics costums nupcials del Pallars Sobirà). Segona edició. Editorial Óssa Menor, 1960. Il·lustrada amb 12 boixos de J. Castells i Martí.



"Grafismes

 (Claret. Tharrats, Vilacasas)" (1963), amb poemes de Joan Argenté, Blai Bonet, Joan Brossa, Salvador Espriu, J. V. Foix, Tomás Garcés, Francesc Garriga i Barata, Joaquim Horta, Albert Manent, Josep Pedreira, Pere Quart, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas, Joan Teixidor, R. S. Torroella, Guillem Viladot i Joan Vinyoli. Col·lecció 0 figura, nº 37, editat per la Sala Gaspar, amb motiu de la exposició corresponent (16 de març - 6 abril)  La seva edició va ser encarregada directament per la Sala Gaspar a Josep Pedreira





Amics del sol, una història” (1991), de Joan Posa i Molné. Amb motiu del 75 aniversari, 1915 -1983. Ed. Amics del Sol.

Es va encarregar la seva edició a Josep Pedreira entenen que sabria posar l’estil del llibre que “Els amics dels sol” desitjaven.

Naturisme llibertari. La segona onada naturista arriba amb el nudisme, que havia arrencat amb la Lliure Cultura. A Barcelona neix el grup Amics del Sol, que a partir de 1915 comença a patrocinar l’excursionisme en llibertat. Ho expliquen Flo Iñigo i Pep Martín, dos dels seus membres actuals. Aquest grup no tenia regles, ni junta directiva, ni local social; i encara es nega a fer proselitisme.

Amics del Sol va sortir de l’agrupació esportiva i excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, i el seu himne el va compondre Apel·les Mestres. Constitueix un pont entre el naturisme vegetarià i el naturisme llibertari. Potencien el nudisme, l’exercici gimnàstic i la dansa, l’alimentació i les medecines naturals. Van ser pioners en parlar de l’ecologisme. I durant els anys trenta va ser el grup més actiu en la conservació d’espais verds, com els camins de muntanya de Montserrat que aquest grup va senyalitzar. “Per nosaltres és més important la pràctica que la teoria. La nostra és una utopia arrancada sense cap mena de publicitat, basant-nos en la solidaritat i l’amor a la natura”, mantenen Íñigo i Martín.

     Amics del Sol va néixer l’any 1915, especialment a partir de membres de les seccions esportiva i excursionista de l'Ateneu Enciclopèdic  Popular, fugint de les condicions insalubres de la ciutat per anar a la platja o a la muntanya.

      75 anys després  "l’amic" Joan Posa i Molné va voler fer un recull de la història d’aquests pioners del naturisme, dedicat especialment al propi grup.    

      Trobar publicacions d'Amics del Sol, requereix anar a les biblioteques i arxius especialitzats com: la Biblioteca Arús o l'Ateneu  Enciclopèdic Popular -A.E.P.

      Aquest llibre no és cap recull de "teòrica" del naturisme sinó  que és un recull de vivències diàries d’un col·lectiu que va sobreviure a la postguerra i encara està actiu en els nostres dies. Josep Martín




 

Cooperativa obrera La Lealtad, 1892-1992”, (1992) de Genona Biosca i Joan Sanromà. Ed. Cooperativa La Lleialtat. Encarregat a Josep Pedreira. per la cooperativa del “Teatre lliure”.

El Teatre Lliure va néixer el 1976 al local de la Cooperativa La Lleialtat com un teatre de vocació pública, però amb una gestió privada. Era un teatre obert d’espai, d’idees, de possibilitats, d’intercanvi ètic i estètic, en què els professionals podien treballar d’una manera continuada i tenir la possibilitat d’intercedir en totes les fases del procés de creació. El 2001 es va traslladar a l’Antic Palau de l’Agricultura de Montjuïc. Des del 2010 torna a estar obert el Teatre Lliure de Gràcia, funcionant alhora amb el de Montjuïch. Un dels darrers direcotrs va ser (del 2003 al 2011) l'Àlex Rigola, que va prioritzar l’explotació de produccions pròpies i la importació d’espectacles de l’avantguarda teatral europea. El director actual (2013) ´s en Lluís Pasqual, un dels liders i fundador del Teatre Lliure.  Enllaç amb gencat