Hi ha persones que han d'estar! a la història d'un país per la seva personalitat, pel seu treball, pel seu convenciment. Alberta Font i Espinet mereix estar en la història de Catalunya.
Notes sobre Alberta Lostau Espinet B.doc[...]
Documento Microsoft Word [37.0 KB]
Publicat als anys 50 per la que fou la directora comercial de l'empresa CINZANO, a Catalunya , Alberta Lostau.
Notes sobre la biografia Alberta Lostau Espinet
13.08.13
1886. Neix Alberta Lostau Espinet, el mateix any que Alfons XIII.[1]
El seu pare Baldomero Lostau Prats (1846-1896) va ser diputat per Vilafranca i per Gràcia. Barretaire i federalista, va proclamar la república catalana[2]. També va ser masó i “va pertànyer a la lògia Redención de Barcelona el 1894” [3].
El seu germà Baldomero Lostau Espinet era metge[4] i vivia en un pis fosc a la mateixa Via Laietana[5]. Tenia especialitat en treballar de nit al Hospital Clínic[6] on feia, deia, tesis doctorals per als companys. També era aficionat al toros[7].
La seva germana gran Josefa (Pepita) va ser mestre a Vilafranca del Penedès. [8]
La seva germana Teresa Lostau Espinet, pintora entre altres, de la Casa Milà, La Pedrera, de Barcelona[9], va estar casada amb Xavier Nogués, gravador, pintor i “ninotaire”[10], que va ser padrí de la seva filla Alberta.
1907(?) Treballa a Joaquin Serra. Representant de Monarch. Máquinas de escribir.
1917. Certificat de Joaquin Serra, representant de Monarch, máquinas de escribir, que “Alberta Lostau ha estado empleada en mi casa durante más de diez años, encargada de todos los trabajo de mi despacho.[11]
1918. Certificat de la casa Pomes Daumont y Cia. (Barcelona). Exportación de productos nacionales, confirmant que ha treballat “correspondencia en español francés e inglés y demás trabajos de mecanografia”[12]
1919 (?). Neix la seva filla Teresa[13]
1921. Neix a Barcelona el 12 juliol, la seva filla Alberta, que es casarà amb l’editor Josep Pedreira.
1922 (?) comença a treballar a la casa Cinzano[14]
Neix la seva filla Anna Maria
En 1925, el 13 de juliol[15], mor el seu marit Ricardo Font Matheu[16]. Nascut el 1867, era mecànic, especialista en maquines de cosir, certificat per la casa Underwood[17] francesa.
Queda vídua amb tres filles de 3 (Ana Maria), 4 (Alberta) i 6? (Teresa) anys. Les cuida una dida, “la Maria gran” que Berta F. nomenava molt sovint.[18]
Viuen al carrer Enric Granados 121[19]
1931. Proclamació de la República el 14 de abril. Anys desprès, a la casa de la Via Laietana es parlava sovint d’aquesta data i era recordada cada any, potser pel significat per a una família amb idees lliberals com la de la seva branca.[20]
1933. Apoderada de la casa “Cinzano Vermouth Vini, SA” juntament amb Antonio Lopez y Lopez[21]
1936. Comença la Guerra Civil. Té 50 anys.
Viu a Via Laietana (abans Claris) 188, 6è.2a,
1937. El director de Cinzano, sr. Brusi està “retingut” a Londres i la direcció “compte sur vous dans votre qualité de Fondés de Pouvoir, afin que pendant son absence les affaires puissent marcher de la façon la plus régulière possible”[22].
Berta F. explicava que el director de Cinzano (sr. Brusi) va haver de fugir i Alberta Lostau, llavors directora comercial i única responsable[23], va pactar amb els obrers que la empresa fos col·lectivitzada de fet, però no de nom, per evitar que els bancs deixessin de treballar amb ells.[24]
Cinzano Limited posa a disposició de la casa de Barcelona la suma de 21.600 ptes. del retorn dels interessos d’un préstec anterior, com a ”bonus payment or in helping members of the staff who are sick or in trouble» [25]
El 1938 mor la seva filla petita Anna Maria[26], als 18 anys. “Idealista, valenta, intel·ligent i honesta”, segons paraules de Berta F.
Per la incorporació a l’exèrcit del sr. Lopez (l’altre apoderat) a Alberta Font li son atorgats poders generals[27]
1941. Té la llibreria papereria Alfa[28], a la Rambla Catalunya, 33, on feien a més, exposicions de pintura i concerts de música clàssica[29].
Degut al robatori de uns quadres de una exposició ha de retornar el deute i per això porta la comptabilitat a les nits, a la barreteria de Joan Prats de la Rambla de Catalunya.
1946. Neix el primer net Ricard, a qui escriurà dos contes el 1952.
L’estiu el passen acampats en tenda a cala Llorell, a Tossa de Mar. El net Ricard va en un cabàs del mercat[30].
1948. Neix la primera neta Anna.
Deixa de treballar a la casa Cinzano.[31]
1949. Viu a Via Laietana, amb la família Pedreira Font i els tres nets[32]. Era dura amb els petits i els picava el cap amb el puny clos. A les nits, impecablement vestida amb una bata blanca, sopava una tassa de xocolata desfeta[33].
1950. Mor la seva filla Mª Teresa[34], als 32 anys.
1951. Neix el segon net, Manel.
1952. Escriu dos contes Activitat i Conte i realitat, dedicats al seu net Ricard, que llavors té 4 anys[35].
1955. Escriu el llibre Anunciar es vender, editat per Aymà, S.A.E. [36], amb pròleg de Francisco Ardit, cap de Publicidad Roldós.
Mor d’una cirrosi, el 11 de desembre de 1955 [37], al 69 anys. No bevia.
[2] Font. Arbre genealògic Anna P. i apunts biogràfics de Joaquim Viñas Pagés (29 oct 1896)
[3] La seva biografia política i obrerista es pot seguir a Juan José Morató (1972) Lideres del movimiento obrero español (1868-1921) Ed. Cuadernos para el Diálogo. Font: Àlvarez Lázaro, Pedro (2005) La masoneria escuela de formación del individuo. Ed. Universidad Pontificia de Comillas p. 353.
[4] Col·legiat 233 de Barcelona, especialitat Dermo-sifiliografia, segons el seu carnet oficial
[5] Via Laietana, 178, 1º 1ª
[6] Font: Nomenament del Ministerio de Trabajo d’1 de març de 1949, com a “médico del Seguro Obligatorio de Enfermedad para el servicio nocturno de urgencia”.
[7] Records de Ricard P.
[8] Arbre AP
[9] “La decoración interior (de la Casa Milà – La Pedrera, de Barcelona) corrió a cargo de Josep Maria Jujol y los pintores Iu Pascual, Teresa Lostau, Xavier Nogués y Aleix Clapés”. (Font: arquired.com.mx)
[10] Entre altres és l’autor de 50 Ninots i La Catalunya Pintoresca, els murals satírics per al celler de les Galeries Laietanes i els més seriosos del despatx de l'alcalde de Barcelona. En el camp de la òpera realitzà els figurins de El giravolt de maig, d'Eduard Toldrà i Josep Carner. També treballà com a dibuixat en el projecte del Poble Espanyol de Barcelona per a la Exposició Internacional de 1929, amb Miquel Utrillo, Francesc Folguera i Ramon Raventós.
La mort de la que fou dona del pintor Xavier Nogues, va propiciar que li fos presentada - segons conta el crític Josep Maria Cadena - una model anomenada Isabel Escalada, que es convertiria en la seva segona muller.
[11] Certificat de data 10 d’octubre de 1917. Arxiu Pedreira.
[12] Certificat de data 3 de gener de 1918. Arxiu Pedreira
[13] Certificat de defunció de data 3 febrer 1951 on diu “ falleció a los 32 años”
[14] Segons una nota trobada dins del llibre, Anunciar es vender (d’Alberta Lostau), amb lletra de Ricard P. i explicada per Berta F.
[15] Arbre genealògic AP i certificat de defunció de 21 octubre de 1943. Arxiu Pedreira. D’una cirrosis atròfica.
[16] Font: Arbre genealògic Anna P.
[17] Document 574, de “Machines à écrire John Underwood & Cº, 36 Boulevard del italiens, 36, Paris. Certificat de service: Ricardo Font, mécanicien spécialisé dans nos modeles de machines à écrire et à calculer. 6, avril, 1918”. Diverses factures amb membret “Ricardo Font. Taller de reparación y reconstrucción de máquinas de escribir y calcular. Especialidad en la construcción de piezas”, de Barcelona, las Planas (Gerona), Olot.
[18] Records de Ricard P.
[19] Crertificat de defuncio citat
[20] Records de Ricard P.
[21] Segons poder de data 28 de desembre de 1933
[22] Carta de Cinzano Limited, amb data 28 desembre 1936 (i a llapis 7/1/37), signada pel Manging director (Il·legible). En cas de “moments difícils” recomana connectar amb el Cònsul britànic a Barcelona
[23] De 1936 a 1939 és directora de les fabriques del Poblenou i de Vilafranca, segons la nota trobada dins del llibre, Anunciar es vender (d’Alberta Lostau), amb lletra de Ricard P. i explicada per Berta F.
[24]Records de Ricard P., confirmats per una copia de carta enviada a Cinzano Ltd., el 15 de mars de 1937. Arxiu Pedreira.
[25]Carta de data 11 octubre 1937. “ (…) pour le distribuer equitativement dans le cas de se présenter dans le personnel de Cinzano de Barcelona ou Madrid quelque blessé pour les bombardements que nous souffrons au front de combat (…) ». Copia de carta de 4 de novembre de 1937.
[26] Font: Pedreira, J. (2003) Soldats catalans a la Roja i Negra (1936-1939) Publicacions de l’Abadia de Montserrat. p.196. El Comité Obrero de Control de la casa Cinzano en carta a la compañera Doña Alberta Lostau li comunica que fa constar en acta el “sentimiento profundo del fallecimiento de Ana Maria Font Lostau”. Carta de 9 de setembre de 1938. Arxiu Pedreira.
[27] Poder de data 15 desembre 1938. Arxiu Pedreira
[28]. Font: Carta de Berta F. a Josep Pedreira al Regimiento mixto Ingenieros 8, Mayoria (La Coruña) de data 27(?) de novembre de 1941.
[29] Organitzats per Josep Pedreira
[30] Fotografies de l’àlbum familiar.
[31]Segons una nota trobada dins del llibre, Anunciar es vender (d’Alberta Lostau), amb lletra de Ricard P. i explicada per Berta F.
[32] On els tres fills dormien en un petit corredor en lliteres i el Manel saltava de la de dalt, fins que es va trencar una cella. Al costat del llit de l’àvia hi havia un petit caixó negre, amb una lampareta romana d’oli, que feia de tauleta de nit, amb petits llibres clàssics de Sèneca, Marc Aureli i altres. El dissabte de glòria sortíem a la pati interior del eixample, immens, amb tapes de cassoles a fer soroll, per “matar jueus”(Records de Ricard P).
Quan vivíem a la via Laietana, la mare tenia una frase especial, que atribuia a la “maria gran”, una dida que havien tingut: “Les noies primes i netes, que grasses i brutes totes s’hi tornen”. El pare també en tenia dues de l’època de la guerra: “Los hombres no lloran, matan” i “Los hombres deben oler a tabaco y a mierda”.
[33] Records de Ricard P.
[34] Font:Certificat de defuncio de data 3 febrer 1951 on diu “ falleció a los 32 años”
[35] Arxiu Pedreira.
[36] Segons contracte de data 14 de novembre de 1955. En l’índex es pot veure que parla de organització de la publicitat, l’administració, la publicitat visual, la auditiva, la mixta, la col·lectiva, com desenvolupar una campanya i la publicitat segons el producte.
[37] Certificat de defunció de 22 de maig de 1957. Arxiu Pedreira.
Compartir
Versión para imprimir 